 |
Un llibre
L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègic
Jordi Estivill
Ivan Miró
Enfront, injustícies socials, autoritarisme polític, desigualtat econòmica i devastació ambiental.
Darrere, col·lectivitats solidàries, cooperativismes i sindicalismes emancipadors, associacionismes i mutualismes fraternals.
Al costat, autoorganització col·lectiva, expressada a nivell municipalista.
Davant, generacions que empenyen la transformació feminista i la transició ecològica de l’economia; i comunitats migrades que aixequen una nova economia popular, diversa i antiracista.
A l’horitzó, el projecte històric i present de l’Economia Social i Solidària: afrontar quotidianament les necessitats i aspiracions col·lectives bastint un futur amb justícia social, democràcia política, equitat econòmica i sostenibilitat ambiental. És a dir, la construcció d’un àmbit econòmic per la transformació social.
#Més info
|
 |
Una fira
Festival d'idees i llibres radicals
22 i 23 de maig de 2021
Literal és una fira de llibres i idees radicals on es troben editorials, llibreries, autores i autors, lectores i lectors per compartir, discutir i somiar el món on vivim i com transformar-lo.
La fira és una aposta política que neix des del sector del llibre i que s’adreça al conjunt de les persones de la ciutat i del país i, en especial, als col·lectius oprimits per aquest sistema. Amb la fira es pretén posar a l’abast de tothom eines de pensament per contribuir a la seva emancipació. Per això en part és oberta al públic i de caràcter gratuït.
S'ofereix un refugi per la literatura i la cultura crítiques, i a tota la gent que vulgui gaudir-ne amb la màxima seguretat i les màximes precaucions sanitàries possibles, conscients no només dels reptes que la pandèmia ens ha plantejat com a societat a nivell sanitari, però també a nivell social i cultural. Ara més que mai necessitem refugis col·lectius, punts de trobada, espais on teixir comunitat.
#Més info
|
 |
Una pel·lícula
Clara Campoamor,
la dona oblidada
Laura Mañá
L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles però no poden votar.
Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les Corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil.
Molt aviat va topar amb el primer obstacle: el seu propi partit, el Partit Republicà Radical. Els seus companys temien que les dones votessin influenciades per l'Església i, en conseqüència, que votessin la dreta, i li van girar l'esquena.
Aquest argument es va anar generalitzant i va fer que Clara Campoamor s'anés quedant sola al Parlament en la seva defensa del sufragi universal. Però la seva lluita constant i, tot i les múltiples traïcions, l'1 de desembre de 1931, Clara Campoamor va aconseguir el vot per la dona.
#Més info
|