Imatge: Claus fetes per Sim Sim Samira Badran i Jaume Serra, artistes visuals
Avui, volem recordar la lluita del poble palestí pels drets sobre la seva terra 72 anys després que els hi arrabassessin.
I ho fem donant veu a una néta de qui va ser expulsada de casa seva. "Avui és la Nakba. Avui fa 72 anys, la meva àvia Fàtima va ser expulsada de casa seva per les milícies sionistes. Van agafar les quatre coses i van marxar de Ramla a peu, amb presses, amb les seves germanes i mare. Pensaven que tornarien a casa al cap de ben poc. Mai més van poder tornar. Mai més hem pogut tornar. Ens queden uns mapes dibuixats molts anys després per la meva àvia i enviats a la meva mare. Ens queda avui la memòria, ben viva i la lluita. Pel dret de retorn de totes les palestines de la diàspora i per la fi de l'ocupació, el desmantellament del mur i la fi del Règim d'Apartheid que Israel imposa sobre la població palestina.
Lluitem per poder viure amb dignitat i llibertat a la nostra terra. Avui, és el dia de la Nakba (catàstrofe en àrab) i la clau és un símbol amarg de tot allò que ens han robat i que ens manca. També és un símbol contra l'oblit i l'intent perpetuat, continuat i sistemàtic de l'Estat d'Israel per erradicar la nostra palestinitat, la nostra terra, la nostra llengua, la nostra identitat, les nostres xarxes, els nostres vincles, les nostres tradicions. El nostre passat, les nostres lluites i en definitiva la nostra història. Però 72 anys després no oblidem. Jo Laila, néta de Fàtima i filla de Samira porto aquesta lluita i aquesta història teixida ben a dins, al igual que les meves companyes de la diàspora. I no pararem , no callarem fins que hi hagi reparació i justícia."
Volíem aquest butlletí monogràfic sobre Palestina, però durant la setmana ens hem vestit de dol dues vegades: Juan Genovés i Julio Anguita. El nostre condol i reconeixement.
|