|
Dilluns passat coneixíem la sentència pel judici del procés, i les mobilitzacions no es van fer esperar. Les Marxes per la Llibertat van mobilitzar el conjunt de Catalunya d'una manera pacífica però resolta, decidida. La metàfora és clara: un poble que avança plegat cap a un objectiu. I els carrers de Barcelona, el dia 18 reflectien aquesta voluntat com a poble.
Però abans que comencessin els aldarulls, (que el temps i les diverses informacions ens aclariran qui els va provocar, a qui van beneficiar, quina va ser l'actuació dels diferents cossos policials...), des de l'estat, els partits que defensen l'ordre monàrquic (o millor el desordre?) i els mitjans de comunicació, ja s'havia col·locat a la població que protestava per la sentència l'etiqueta de “terroristes”.
Deplorable que el President del Govern en funcions es reuneixi amb els representants dels diferents partits d'àmbit estatal però que no es vulgui reunir amb els partits, que també tenen representació parlamentària i són d'àmbit català; quina tristesa amb la perversió del llenguatge, perquè ell a això ho anomena diàleg. En una declaració abans de la sentència, Fundipau argumenta i nosaltres compartim: “S’ha fet i s’està fent un abús irresponsable del llenguatge. Des de diferents posicions, en un intent de desqualificar l’adversari, s’han banalitzat paraules com feixisme, traïció o cop d’estat. Des dels discursos polítics, jurídics i des d’alguns mitjans de comunicació s’han introduït termes com tumult, violència, sedició, rebel·lió i, darrerament, terrorisme, amb la intenció de penalitzar judicialment aquestes protestes. Això no fa sinó desinformar i augmentar les pors i les tensions”.
Pors i tensions que no ajuden a resoldre el problema. Un problema que no es resoldrà amb més repressió, sigui de la policia o dels jutges. Cal fer política, entesa com a art de negociació, diàleg i acords.
Saludem la iniciativa de diverses entitats cíviques, socials i sindicals de seure amb les institucions per trobar la manera de canalitzar les mobilitzacions. I en aquest debat s'ha de posar damunt la taula l'actuació dels mossos d'esquadra; les declaracions i explicacions del conseller Buch són inadmissibles. El conflicte està al carrer i no es resolt ni amb la negació ni amb més policia.
I enmig d'aquest ambient, la Fundació, dissabte 19 vam celebrar la XII edició de la Cursa i Caminada Lluís Companys. Algunes de les persones inscrites al final no hi van participar; és comprensible. Felicitem a les que malgrat l'ambient van pujar a l'estadi i van fer possible aquest esdeveniment esportiu però també cívic i cultural de memòria històrica.
Agraïm també a totes les persones que hi van col·laborar: al Carles Vallejo, President de l'Associació d’expressos polítics del franquisme perquè va posar l'apunt històric a la gent de la caminada, a Jordi i Elisa Cànovas que mantenen la flama i l'esperit del seu pare, Antoni Cànovas que ens va deixar l'any passat i que era un dels joves que havien de participar en l'Olimpíada Popular i que el Cop d'Estat franquista el va abocar a lluitar a la guerra i també a totes les persones voluntàries que un dissabte, després de la setmana intensa van matinar per fer tasques, a vegades invisibles, però imprescindibles. GRÀCIES. Un moment festiu per recordar i posar damunt la taula els valors republicans, per això aquesta Cursa i Caminada porta el nom de Lluís Companys.
|
