A Barcelona hem tingut un cap de setmana molt intens; només citarem aquells en els que la Fundació hi hem tingut presència: XVIII Simposi Renda Bàsica, la Jornada «Unió Europea: temps decisius», i els actes d'homenatge a les Brigades Internacionals l'any que fa 80 que van ser acomiadats a la ciutat de Barcelona. Un homenatge que si bé va ser de record, ens va permetre reflexionar sobre que el racisme i el feixisme actual i que la lluita per la democràcia i la llibertat no són temes del passat.
I ens llevem amb una notícia que ens preocupa i entristeix, que ens confirma la frase anterior: el triomf a Brasil de Jair Bolsonaro, un home, que, com va dir «combatria el comunisme, el socialisme i el populisme». En aquests moments, els cops d'estats es fan per via de les urnes. Transcric un paràgraf de l'anàlisi de Pàgina 12: "El mapa polític del Brasil va tenir un fort corriment cap a la dreta més rància, en la seva formulació militar, empresària i evangèlica. Una combinació que es va expressar durant tota la campanya amb alts pics de fonamentalisme. Com si hagués tornat al país més poderós d'Amèrica Llatina, la vella aliança entre la creu i l'espasa. Sota la benedicció del capital financer i el Departament d'Estat dels EUA, amb el seu arsenal tecnològic bolcat a les xarxes socials i les esglésies de pastors grandiloqüents disposats a realitzar una nova creuada de la fe".
Faig meves dues cites de dos amics. "Camarades, l'enemic està al davant. No pas al costat" i "Ens comencem a organitzar o esperem que ens vinguin a buscar?"
|