|
I aquí estem. Confinats a casa (qui en tingui). Amb aïllament físic. Els carrers de les nostres ciutats ofereixen imatges que semblen tretes d'una pel.lícula de ciència ficció. Oi que ningú s'imaginava aquesta situació fa una setmana?
Un enemic minúscul, un virus, ha tombat una Europa superba. Portem anys dedicant quantitats exagerades als pressupostos de defensa, per defensar-nos d'enemics imaginaris mentre retallàvem en investigació, sanitat (entre d'altres). I resulta que ara, alguns s'adonen de la importància d'aquestes dues branques del coneixement. Fa una setmana, el 8 de març es posava sobre la taula la importància de les cures, i la situació actual ve a reafirmar el que les feministes reclamàvem.
Per fer front al coronavirus necessitem:
Un govern que executi, no polítics que pensin en clau electoral.
Una sanitat pública ben dotada
Responsabilitat personal
Solidaritat col·lectiva (cooperació, no competició)
Tot allò que el neolliberalisme fa anys que ens diu que no serveix. Aprendrem?
Ja tindrem ocasió de fer valoracions sobre l'impacte personal, social, econòmic... que comportarà aquesta situació quan la pandèmia acabi. Però segur que ens hauran canviat la majoria de les preguntes.
I, entremig, l'escàndol de la monarquia. Negocis bruts, comissions, diners en paradisos fiscals... No ens estranya. La mateixa institució monàrquica, opaca, porta en el seu si el virus de la corrupció. Què podem esperar de l'hereu del genocida Francisco Franco? I del rei actual? Cal fer neteja!!!
I el dia 21 seguirem recordant que és el dia dedicat a la lluita contra el racisme i el feixisme. No hi podran haver les mobilitzacions al carrer previstes, però segur que trobarem la manera de fer sentir la nostra veu a favor de les persones refugiades i per exigir una Europa que aculli.
Si una cosa ens ha quedat clar, és que el problema greu pel vell continent no ha arribat per les persones que busquen una vida digna, sinó de la mà d'un organisme minúscul que no coneix de fronteres.
El nostre reconeixement i agraïment a totes les persones que no poden restar a casa perquè el seu treball és imprescindible per assegurar-nos la vida. També cal cuidar-les.
|
