|
NO PASSARAN
Ja ho prevèiem, però no per això, ens vam omplir de ràbia, indignació i tristesa davant l'acusació de la fiscalia contra els presos polítics, l'antiga Mesa del Parlament i l'antiga direcció del Mossos. Si no fos tan greu, si no fos un atemptat contra la llibertat de moltes persones, diríem que es tracta d'una broma de mal gust.
Això no va d'independència sinó de democràcia.
Aquesta acusació posa en evidència un poder judicial que segueix pensant en clau de 1936; ells són hereus directes, alguns per cognoms i altres per conviccions, dels qui van donar el cop d'estat, la rebel·lió militar contra el govern legítim de la República. Si no, com s'entén que s'acusi Jordi Cuixart per haver utilitzat el crit antifeixista «NO PASSARAN»?
La nostra solidaritat amb elles i ells, i, especialment amb Joan Josep Nuet, patró de la Fundació.
Però més enllà d'aquesta frase tan elemental, des de la nostra modèstia, demanem a les organitzacions polítiques i socials que plantegin una àmplia mobilització unitària en la lluita antirepressiva, per la defensa de la democràcia. Fraternitat Republicana enfront d'un estat venjatiu. És la millor manera de mostrar la nostra solidaritat amb les persones preses i encausades. Però també per tombar el règim del 78.
I acabem amb la darrera estrofa del poema «La cançó dels invadits», també conegut com a «No passareu» que Apel.les Mestres, va escriure durant la Primera Guerra Mundial en protesta per la invasió de Bèlgica, que després es va utilitzar per a la resistència republicana a la Guerra Civil espanyola, i, més enllà per tota la lluita antifeixista.
«A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: "Per més que feu,
no passareu!"
Apel·les Mestres (1854-1936)
|
