El 26 de gener vam recordar el 80è aniversari de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona. Començava una negra nit de repressió, por o llarg exil.li. L'Ajuntament de la ciutat ha organitzat diversos actes commemoratius, entre ells, la presentació d' un llibre de les historiadores Laia Arañó i Mireia Capdevila, que presenta el primer cens quantificat i geolocalitzat dels immobles de Barcelona afectats pels bombardeigs durant la Guerra Civil i reconstrueix el dia a dia de dos anys d’atacs de l’aviació feixista, però també s'han retirat 1.300 plaques dels carrers de la ciutat, amb les que es prepara una instal·lació artística crítica o la retirada d’honors i reconeixements a Francisco Franco o Carreo Blanco entre altres alts càrrecs de la Dictadura i repressió. Però els bombardejos, una manera de castigar de manera cruel a la oblació civil, es van donar en altres poblacions que aquests dies fan actes de reconeixement.
També cal recordar que el 27 de gener de 1945, l'exèrcit soviètic entrava al camp d'extermini d' Auschwitz i alliberava al voltant de 7.500 presoners. El nombre total de morts produïdes només en aquest camp s'estima entre un milió i un milió i mig de persones. Nacions Unides va proclamar aquesta data com a Dia Internacional de les víctimes de l'Holocaust.
I tot això ho recordem quan tres partits d'extrema dreta, un d'ells declarat feixista, governen a Andalusia, quan sembla que els vents a Europa i a Espanya bufen en direcció contrària als drets humans bàsics: a Espanya el govern del PSOE prohibeix a dos vaixells que surtin a rescatar refugiats. A Itàlia, el president ha fet tancar els ports...
Per això celebrem la trobada, convocada per UCFR, aquest passat diumenge a Barcelona d'associacions, entitats, partits i persones a títol individual per coordinar les lluites contra el feixisme. El 23 de març tenim convocades arreu d'Europa mobilitzacions amb el lema Feixisme Mai Més.
Però més ombres han planejat i planegen sobre el panorama del Món. Aquesta vegada sobre Veneçuela. On s'ha vist que una persona s'autoanomeni President d'un estat que té un sistema Constitucional organitzat i que molts estats (el primer EEUU) el reconeguin? És una nova manera d'organitzar el Món? Només en el continent americà recordem el Cop d'estat contra el President legítim Salvador Allende, recordem Nicaragua, l'empresonament de Lula... Des de l'aparició de la Doctrina Monroe a principis del segle XIX, els Estats Units s'ha ficat en els assumptes de diverses nacions al llarg del continent, en general en nom dels seus interessos comercials o en suport de forces de tendència dretana contra líders d'esquerra. Al llarg del segle XXI Estats Units ha estat acusat de donar almenys suport tàcit a cops d'estat a Veneçuela en 2002 i Hondures el 2009. En aquest tema, com en molts altres, no podem restar indiferents. Defensem els drets dels pobles com a subjectes polítics que són. El poble veneçolà té dret a decidir el seu futur, sense interferències externes...
I en aquesta setmana que entrem, viurem els passos previs per començar el judici contra els polítics catalans. I la unitat de la gent que es considera demòcrata és imprescindible per donar respostes massives.
El 16, 17 i 18 de març de 1938, avui fa 80 anys, Barcelona va patir els pitjors dies de la seva història contemporània. El feixisme va mostrar la seva cara més cruenta i l'aviació italiana va bombardejar la capital catalana, en el marc de la Guerra Civil. Als atacs, van morir 670 persones i més de 1.200 van resultar ferides.
|