Avui comencem recordant que fa 80 anys, s'acabava la guerra espanyola provocada per un cop d'estat militar contra el govern legítim de la Segona República. Deia el parte: «En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.
El Generalísimo Franco. Burgos, 1° de abril de 1939»
Deia Raimon en una cançó que moltes podem fer nostra, haguéssim nascut als anys 40, 60 o 80...:
A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.
Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varen quedar, havien perdut, diuen.
d'altres conegueren l'exili i els seus camins.
A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots, havíem perdut...
Jo no he vist aquelles morts de ràbia,
jo no he vist aquelles morts de fam,
jo no he vist aquelles morts al front,
jo no he vist aquelles morts a les presons.
No, jo no ho he vist i tot m'ho han contat,
i encara avui al meu poble ho conten,
i encara avui la gent que ho ha vist amb por, ho conta.
No, jo no ho he vist ni vull veure-ho mai,
ni a l'any 70, ni a l'any 40,
ni a cap any dels anys.
A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots havíem perdut,
a l'any 40»
La llarga nit de la repressió començava. Una repressió que va adquirir formes i maneres diverses. Que va ser conscient i programada. I que es va amagar darrere un silenci imposat. Però sempre hi ha hagut dones i homes que han parlat, explicat... han trencat el silenci.
I aquesta setmana hem viscut actes de memòria. Per combatre la desmemòria, dimarts 26 es va inaugurar davant la comissaria de Via Laietana un faristol que recordava la funció d'aquest edifici. Però una nit després algú ja l'havia destrossat. I tot i que hi va haver una concentració de rebuig dos dies desprès, ha quedat ben palès, que per alguna gent, cal que el silenci continuï sobrevolant les nostres ciutats.
Un altra iniciativa a favor de la memòria democràtica, es va produir a l'Ajuntament de Barcelona, on dimecres es va constituir la comissió de valoració de les víctimes que entre 1960 i 1978 van ser víctimes de la repressió a l'estat per lluitar per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques i sindicals, dels drets nacionals o l'autogovern de Catalunya i per la igualtat entre homes i dones. Una junta formada per especialistes de diversos camps, analitzarà i valorarà les sol·licituds per obtenir la declaració.
La Fundació formem part de les entitats memorialistes que donen suport a aquestes iniciatives i que ajudarem a difondre.
Tenim un ferm compromís amb les dones i homes que van lluitar per la República i pels Drets Democràtics.
Agraïm a Ignasi Espinola Bruñola que ens hagi facilitat moltes de les imatges que publiquem.
|