|
Febrer, mes de tristos records per una part del nostre poble Hi ha actes de commemoració i record de la retirada de l'exèrcit republicà i la fugida de la població arreu del país.
I en aquest marc, demà, dia 12 comença el Judici Polític al Procés. I diem Judici Polític, perquè és així. S'hauria pogut trobar una resposta política a la demanda d'una part majoritària de la societat catalana que no és altra que decidir el nostre futur: dret d'autodeterminació. Però els descendents dels que havien engegat un cop d'estat contra el govern legalment constituït, havien guanyat la guerra amb el suport del feixisme i fa 80 anys començaven una venjança cruenta, sistemàtica i sanguinària, contra tot allò que fes mínima olor de republicanisme, no van voler trobar una sortida política.
Ans al contrari, després de la violència de l'1 d'octubre, van tancar «en presó preventiva», com a hostatges, 12 dones i homes, líders socials i polítics i ara orquestren un judici que ens diuen -just-. Però que sabem que pateix greus mancances i irregularitats, ja abans de començar.
N'hem parlat molt i en seguirem parlant, perquè no podem ni volem mirar ca a un altre costat.
Dilluns passat des de la Fundació vam engegar una campanya de suport a Joan Josep Nuet, que formava part de l'anterior Mesa del Parlament i que serà jutjat al TSJC. En aquest butlletí podeu escoltar la seva intervenció en la roda de premsa de presentació de la campanya. En l'acte hi van assistir una àmplia representació de la realitat política i social del país. Perquè la solidaritat és transversal. Us animem a participar-hi.
I ens agradaria parlar de Veneçuela, de la por del govern socialista a mantenir un diàleg amb el govern català, de la prohibició a que els vaixells de rescat surtin dels ports de l'estat espanyol...
Recordem, també, que un dia com avui, de 1873, va ser proclamada la Primera República Espanyola que va tenir una vida breu. Sabem que a l'estat hi ha molta gent que segueix defensant els valors republicans,
Davant tanta infàmia: front democràtic, a Catalunya i a tot l'estat.
Com va escriure Montserrat Abelló:
SOVINT DIEM
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
|
