|
Imatges dels actes commemoratius de l'homenatge a Rosa Luxemburg ahir a Berlín
El butlletí d'avui vol retre un donatge a Rosa Luxemburg, assassinada, el 15 de gener de 1919, junt a Karl Liebknecht pels soldats que reprimeixen l'aixecament popular a Alemanya. Els seus cossos són llançats a un canal. Aquests assassinats desfermen una onada de protestes violentes a tot el país, que s'estenen fins al maig 1919, i la repressió militar porta a diversos milers de morts.
Llegint la seva biografia https://www.rosalux.org.ec/biografia/ ens adonem que és una figura central en la història del feminisme (tot i que ella parlava de dones proletàries) i del socialisme. Forma part de la nostra genealogia roja i lila.
Va viure les contradiccions i complexitats del seu moment històric, com a teòrica, com a activista, com a política prenent-ne part activa.
En un text “La proletària” de març de 1914 podem llegir: “Per a la proletària casa és el món sencer, el món amb tot el seu dolor i la seva alegria, amb la seva freda crueltat i la seva rude grandesa. La proletària és aquesta dona que migra amb els treballadors dels túnels des d'Itàlia fins a Suïssa, que acampa a rodolons i seca bolquers entonant cançons al costat de roques que, amb la dinamita, volen violentament per l'aire”.
I en el discurs pronunciat a les Segones Jornades de Dones Socialdemòcrates a Stuttgart, 12-maig-1912. “Fa cent anys, el francès Charles Fourier, un dels primers grans pro-pagadors dels ideals socialistes, va escriure aquestes memorables paraules: «En tota societat, el grau d'emancipació de la dona és la mesura natural de l'emancipació general».Això és totalment cert per a la nostra societat.L'actual lluita de masses en favor dels drets polítics de la dona és només una expressió i una part de la lluita general del proletariat pel seu alliberament. En això rau la seva força i el seu futur. Perquè gràcies al proletariat femení, el sufragi universal, igual i directe per a les dones suposaria un immens avanç i intensificació de la lluita de classes proletària. És per això que la societat burgesa tem el vot femení, i per això també nosaltres ho volem aconseguir i ho aconseguirem. Lluitant pel vot de la dona”
Recomano l'article de Maria Júlia Bertomeu a Sin Permiso on ens diu “Si les lluites del present s'alimenten dels combats del passat, trobo oportú començar el meu breu text en homenatge a Rosa Luxemburg amb algunes reflexions de Nancy Fraser -la activista i professora de filosofia política de la New School for Social Research de New York- sobre la segona onada del feminisme i la seva relació amb l'actual capitalisme, destructor de l'estat de benestar de post-guerra”.
I tornant a l'avui, recordar que demà, dimarts 15, estem convocades i convocats en suport a les dones d'Andalusia, contra el feixisme, el racisme i l'homofòbia. És el nostre temps i la nostra realitat i el millor reconeixement que podem fer a les que ens van precedir és seguir en la lluita per la pau, la solidaritat i els drets democràtics.
|
